La Proposta de Valor d’un equipament museístic

Els equipaments museístics de Catalunya, segons el Pla de Museus de Catalunya – Museus 2030, volen contribuir a satisfer les necessitats de la comunitat cultural de la qual formen part. Per assolir-ho, cada equipament museístic ha de dissenyar i oferir una Proposta de Valor.

1. Conceptualització

La Proposta de Valor (PV) és el conjunt de productes, activitats i serveis que un equipament museístic ofereix als seus públics objectiu i al conjunt del seu entorn social de referència per satisfer les respectives necessitats i interessos[1].

El valor de la proposta és perceptiu i, per tant, subjectiu, per la qual cosa la PV ha de ser dissenyada a partir del coneixement de les necessitats de cada persona i de la comunitat cultural de referència.

La Proposta de Valor (PV) conté, d’acord amb el Model Canvas, els següents elements:

  1. Els segments estratègics de públics objectiu[2] i, de cada segment, el seu perfil que conté:
    • Les tasques habituals que realitzen els seus membres (jobs).
    • Els beneficis o resultats (gains) que volen obtenir (el valor que busquen).
    • Les dificultats o problemes (pains) que els ho dificulten i els riscos i efectes secundaris que comporten (el malestar que eliminen o redueixen).
  2. El Mapa de Valor (Value Map): 
    • Catàleg de productes, activitats i serveis (products & services)
    • Beneficis que aporten (gain creators).
    • Problemes que resolen (pain relievers).
    • Ordenació dels productes i serveis segons el grau de rellevància percebuda pels públics (rank by order of importance).
  3. Els factors de singularitat o diferenciació respecte a altres propostes de valor, la base de l’argumentari de la comunicació.

La Proposta de Valor òptima és la que encaixa amb les necessitats dels diversos segments de públics objectiu i de l’entorn social, en cada cas i circumstància.

La seva capacitat de satisfer necessitats (gains&pains) és el que dóna identitat i legitimitat al museu i incrementa la percepció social del seu valor.

2. El Mapa de Valor d’un equipament museístic.

El Mapa de Valor (Value Map) d’un equipament museístic és el conjunt de productes, activitats i serveis que ofereix als seus públics objectiu i a l’entorn social per satisfer les respectives necessitats.

  • Els públics objectiu[3], que són els destinataris intencionals de la PV i poden tenir diferents perfils[4]:
    • Persones que participen en la proposta de valor de forma habitual o esporàdica.
    • Persones amb demanda latent (estan interessades en la PV però no hi participen a causa de determinades barreres).
    • Persones indiferents a la PV, o amb demanda negativa.
    • Grups familiars, formats per infants i els seus acompanyants.
    • Alumnes de centres educatius, públics mediats en estadi de formació bàsica, que participen en pràctiques culturals per satisfer necessitats relacionades amb el seu procés formatiu.
    • L’entorn social de referència, que és beneficiari potencial de l’existència del museu i de la seva eventual participació en processos i accions de desenvolupament comunitari.

Podem establir que el Mapa de Valor d’un equipament museístic es pot estructurar en les següents línies d’acció:

  1. Oferir productes, activitats i serveis als públics objectiu.
    • La proposta de valor adreçada a públics objectiuhabituals, ocasionals, amb demanda latent o indiferents, pot contenir productes (exposicions, llibres, vídeos, etc.), activitats (itineraris, taules rodones, tallers, etc.) i serveis (visita guiada a una exposició, informació, biblioteca, botiga, etc.).
    • La PV pot ser elaborada “per als” públics o “amb” els públics segons el model de governança que s’adopti.
  2. Oferir pràctiques d’aprenentatge als centres educatius.
    • Els alumnes dels centres educatius són “públics captius” i mediats.
    • La proposta de valor adreçada a centres educatius ha de ser feta de comú acord amb els docentsresponsables del seu procés d’aprenentatge.
  3. Participar en processos de desenvolupament comunitari.
    • El museu es pot posar a disposició dels agents socials de la comunitat aportant els seus actius (actius patrimonials i knowhow de l’equip de gestió) per contribuir a la satisfacció de les necessitats col·lectives i a l’assoliment dels seus reptes.
    • La seva existència ja comporta, però, un valor de prestigi, de llegat i d’oportunitat per als ciutadans de l’entorn.

3. Condicionants de la PV.

Per tal de dissenyar i desenvolupar la Proposta de Valor l’equip de gestió de cada museu ha de partir dels seus actius patrimonials i de la missió i visió que ha definit en el seu projecte fundacional.

També són condicionants la composició de l’equip de gestió (perfils professionals i dedicació)  i els recursos materials i econòmics que pot disposar[5]. Però, alhora, la Proposta de Valor condiciona quin és l’equip de gestió necessari i quins recursos econòmics calen. 

Són factors en interacció que generen tensions i tendeixen contínuament a l’equilibri i l’estabilitat del sistema museístic (homeòstasi).

 

Notas. 

[1] Osterwalde i Pigneur proposen, a (2005) “The Business Model Canvas” i a (2015) “Diseñando la propuesta de valor” una metodologia per dissenyar la Proposta de Valor d’una organització, la qual ha estat aplicada els darrers anys de forma satisfactòria per part de molts operadors públics i privats a causa de la seva simplicitat i eficàcia.

[2] Poden agrupar-se en segments estratègics aquells públics que cerquen valors o beneficis similars i, alhora, diferents dels de la resta.

[3] En la seva concepció inicial, el rol de públic era el de receptor de propostes culturals i, si participava en elles, esdevenia usuari o consumidor. Els públics digitals han incorporat el rol de creadors i productors de continguts i han esdevingut prosumidors. En destinataris de serveis culturals públics tenen, a més, el rol de ciutadans amb drets d’accés i contribució, i poden participar en la presa de decisions.

[4] El que diferencia una proposta de valor pública d’una privada mercantil és que aquella vol satisfer les necessitats de tots de ciutadans (tinguin o no interessos culturals) i de la comunitat (com a realitat col·lectiva), mentre que la PV privada mercantil es centra en la satisfacció de la demanda existent o latent del mercat.[5] Els que disposa actualment i els que pot aconseguir en el futur.