Algoritmes, cultura i democràcia: preguntes per a un debat que tot just comença
Jaume Colomer i Ferran López
El passat 25 de març, aixoplugats pel Cercle de cultura i en motiu de la presentació del llibre Públicos y algoritmos. Estrategias de emancipación cultural de Jaume Colomer (Ed. RGC i BissapLab, Buenos Aires), vam tenir l'oportunitat de debatre sobre un tema que ens preocupa i ens interpel·la a tots dos: quin és l'impacte real de les tecnologies de recomanació algorítmica sobre la cultura, sobre els seus públics i, en última instància, sobre la qualitat del debat democràtic?
El debat se’ns va fer curt. I la conversa ha continuat. Aquest article és un intent de compartir alguns dels fils que hem anat desgranant, i que deixem escrits amb l’ànim de contribuir a un debat que creiem necessari.
No tots els algoritmes fan el mateix
El primer acord al qual vam arribar és que cal deixar de parlar dels algoritmes com si fossin tots la mateixa cosa. Hi ha una diferència qualitativa enorme entre un algoritme que et suggereix una sèrie a Netflix o t'autocompleta un correu electrònic, i un algoritme que decideix quina informació arribarà als teus ulls sobre el món, la política o la realitat social.
Els primers poden ser útils, neutres o fins i tot prescindibles. Els segons afecten el substrat mateix de la ciutadania: la capacitat de formar-se una opinió pròpia sobre el món. YouTube, TikTok, Twitter, Facebook (les plataformes que determinen quin discurs circula i quin no) operen amb lògiques d'optimització que prioritzen el compromís emocional per sobre de la veracitat o la pluralitat. I ho fan sense que la majoria dels seus usuaris en siguin conscients.
Sobre això, sí que coincidim completament: el control d'aquests algoritmes (qui els dissenya, amb quins objectius, amb quina supervisió pública) és una qüestió de primer ordre democràtic. No és una qüestió tècnica. És una qüestió política.
El problema no és la tecnologia, sinó l'absència de control
Un segon punt de consens: el perill no és intrínsec a la tecnologia. El perill és la manca de control sobre tecnologies amb un impacte social enorme, en un moment en el qual la seva velocitat de desplegament supera la nostra capacitat col·lectiva de comprendre'n les implicacions.
Aquí cal ser precisos. No estem defensant un tecnofòbia generalitzada ni un fre indiscriminat a la innovació. Les capacitats actuals de la intel·ligència artificial, per exemple, ja permeten transformacions que podríem aprofitar durant una dècada sense necessitat de cap avanç addicional. El que defensem és que la regulació ha de ser proporcional, discriminada i informada pel debat públic. I que el debat públic, al seu torn, necessita espais on produir-se.
Cultura i educació: necessàries, però no suficients
Aquí és on les nostres perspectives comencen a matisar-se.
Jaume posa l'accent en el rol dels espais de pràctica cultural com a mecanismes de defensa col·lectiva: llocs on es creen vincles ciutadans, on s'exercita la reflexió compartida, on es practica la democràcia participativa en el sentit més ampli. Des de la tradició de l'animació sociocultural, la seva aposta és refundar aquests espais de proximitat (biblioteques, centres cívics, equipaments locals) no com a punts d'accés al mercat cultural o a l'entreteniment, sinó com a espais de relació, diàleg, aprenentatge i emancipació col·lectiva. Els gestors culturals que en tenen la responsabilitat han de ser més dinamitzadors i mediadors que gestors en sentit estricte.
Ferran comparteix el valor d'aquesta visió però és escèptic sobre la seva capacitat d'impacte a l'escala que el repte requereix. La capacitat organitzativa dels espais culturals és, en termes quantitatius, tremendament limitada. I la cultura o l'educació, per si soles, no garanteixen resultats democràtics: líders de moviments autoritaris també venen de tradicions cultes i formades.
Però potser la tensió entre les dues posicions no és una contradicció, sinó una complementarietat: la cultura i l'educació no són suficients, però sense elles, cap regulació serà efectiva a llarg termini. Una regulació sense ciutadania capaç de comprendre-la i exigir-la és una regulació buida.
El repte educatiu d'un món on la intel·ligència és un bé comú
Hi ha un canvi de paradigma que tots dos trobem especialment significatiu: la intel·ligència (entesa com la capacitat de processar informació, generar text, analitzar problemes o sintetitzar coneixement) s'està convertint ràpidament en una commodity accessible per a tothom.
Això planteja una pregunta profunda sobre el sistema educatiu: si hem passat dècades formant persones perquè poguessin fer allò que avui fan les màquines, quin és ara el valor que han d'aportar? Quines capacitats humanes cal cultivar quan la intel·ligència computacional ja és ubiqua? Segurament els espais educatius en la societat actual han de tenir, com a prioritat, acompanyar els alumnes a formar el seu sistema personal de valors i a aprendre la capacitat d’anàlisi crítica i de navegar en una societat complexa.
No tenim respostes tancades. Però sí la convicció que aquest és el debat que haurien d'estar tenint les polítiques educatives i culturals. I que, malauradament, no és el que predomina en les agendes actuals.
On Europa pot jugar un paper
Un apunt final, que considerem estratègicament rellevant: la sobirania tecnològica europea i la sobirania sobre les seves dades dels europeus.
Europa va tard (pot ser massa tard) per competir en tecnologia, ens trobem lluny de les grans potències del moment, els estats units i la xina. Europa sí és pionera a la regulació de les dades i és a les dades on resideix el valor essencial; els algoritmes, per a la immensa majoria de casos d'ús, es poden substituir. La governança de les dades, és a dir, la regulació sobre qui les genera, qui les controla i amb quins drets és un àmbit on la política pública pot tenir un impacte ràpid i real. Sense caure ni en dogmatismes ni brindis al sol, reconeixent la força que tenim com a unió política i com a mercat, podem contribuir a situar a la ciutadania al centre de la tecnologia. Cal jugar les nostres cartes amb intel·ligència, això sí.
Per continuar el debat
Hem tocat molts fils. El més honest és reconèixer que les preguntes que ens fem no admeten respostes simples ni unilaterals.
Quin model de gestió cultural necessitem per fer front als reptes que planteja la IA? Com refundem els espais de proximitat cultural perquè siguin agents actius de formació ciutadana? Quina regulació és possible i efectiva, i qui ha de liderar-la? I, en última instància: quin model de societat volem construir, i com aconseguim que la tecnologia hi estigui al servei i no a l'inrevés?
Aquest article és també una invitació a continuar el debat.
PS: Aquest text ha estat elaborat a partir de la transcripció i ordenació del debat amb ajuda de eines de IA (Fathom i Claude)
Històries per salvar(-nos) de la contingència
Et convidem al diàleg/classe oberta “Històries per salvar(-nos) de la contingència”. Un recorregut per una sèrie d'històries singulars, recollides per l'equip de Trànsit Projectes -agència de gestió cultural-, en els darrers anys, i situades en territoris molt diferents, que il·lustren una de les preocupacions fonamentals de l'organització: generar experiències per promoure l'accés a la cultura, i activar comunitats, llocs, espais, persones i, sobretot, vincles i afectes.
Amb Àngel Mestres (Director Trànsit Projectes i soci fundador de Bissap Lab), Gerardo Daniel Padilla (Consultor en Governança i col·laborador de Bissap Lab).
Conducció i presentació: Graciela de la Torre (Cátedra Inés Amor en Gestión Cultural UNAM).
Reserva la teva agenda, dimecres 27/nov a les 11hs (CDMX).
Lloc: Foro 2 de la Casa del Lago (UNAM). CDMX.
Retransmissió online a través d'aquest enllaç: https://www.youtube.com/@CulturaenDirectoUNAM
Activitat desenvolupada com a tancament del programa Herramientas para activar la cultura local (Ed. México, Fase 3).
Més informació:
El diàleg/classe oberta abordarà d'una banda, la Cultura com a laboratori d'innovació i afecte, per reflexionar sobre quins valors i pràctiques ens han de guiar, i comptarà amb la participació de Gerardo Padilla, consultor cultural, que ha desenvolupat un 'Repositori Iberoamericà de Drets Culturals de Codi Obert'.
Herramientas para activar la cultura local és un programa d'aprenentatge, formació i mediació, per identificar i acompanyar els agents culturals actius al territori nacional, en la formulació de projectes d'impacte local. Convocat per la Cátedra Internacional Inés Amor en Gestión Cultural/Unidad Académica, UNAM. Instituto de Liderazgo en Museos A.C, ILM, AECID, México. I impartit per Trànsit Projectes, consultors culturals (Gestors culturals, creadors, mediadors, educadors i comunicadors nacionals i internacionals).
Sobre els ponents:
Àngel Mestres
Va estudiar al Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya. Com a docent ha treballat a diferents universitats d'Espanya i Llatinoamèrica. Es va exercir com a director de Comunicacions i Recursos i Externs de l'Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). Actualment és Director General de Trànsit Projectes, President del Centre d'Estudis i Projectes Socials (ASCEPS) i Coordinador Acadèmic del Postgrau en gestió de projectes culturals i del Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona.https://www.linkedin.com/in/angel-mestres-64793923/
Gerardo Daniel Padilla
Consultor de governança i drets culturals. Cofundà traza.mx i forma part de l'equip d'especialistes de Bissap Lab. Ha orientat diversos exercicis de planejament participatiu per a governs locals, nacionals i òrgans legislatius a Llatinoamèrica. Constant dinamitzador de processos de disseny i incidència des de la societat civil. És integrant de la Red de Investigadores Parlamentarios en Línea i de la Red Temática CONAHCYT de Gobernanza Metropolitana. Col·laborador continu de les Oficinas de la UNESCO en México, del Programa IberCultura Viva de la SEGIB i de la Comisión de Cultura del CGLU.
https://www.linkedin.com/in/gdanielpadilla/
Desenvolupament de públics culturals i comunitats d’interès
Els propers dies 18 i 20 de novembre el nostre soci fundador, Jaume Colomer, durà a terme les sessions del curs Desenvolupament de públics culturals i comunitats d’interès. Gestió de la diversitat i foment de la interculturalitat" programada per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC).
Es tracta d'un curs presencial que es durà a terme al Centre Cultural la Mercè (Pujada de la Mercè, 12, Girona) el 18 i 20 de novembre, de 16 a 20 h.
Aquest oferirà, en primer lloc, una reflexió sobre els públics de la cultura des de la perspectiva de mercat i de servei públic. Vol també oferir eines per analitzar la seva diversitat, ajudar a definir els objectius de les estratègies de desenvolupament i a aplicar metodologies relacionals, des d’una perspectiva intercultural, basades en el coneixement i la interacció. Finalment, vol mostrar la manera de crear comunitats d’interès cultural a partir dels públics habituals d’un equipament o projecte cultural.
Programa de la formació
1. Conceptualització prèvia
Públics casuals i intencionals
Perspectiva de mercat i de servei públic: públics objecte i subjecte.
Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats.
La perspectiva intercultural en el desenvolupament de públics.
2. Conèixer la diversitat dels públics objectiu d’un projecte
La segmentació com a metodologia.
Variables de segmentació més rellevants.
Anàlisi de cada segment: hàbits, interessos, barreres i canals de relació.
3. Objectius i metodologies del desenvolupament de públics
Definició i jerarquització d’objectius.
Aplicació de metodologies relacionals basades en el coneixement i la personalització de la proposta de valor.
Àmbits de participació dels públics: consum, creació i producció de continguts, planificació i gestió de la programació, governança del projecte.
El procés d’implicació i apoderament dels públics d’un projecte cultural.
4. La creació de comunitats d’interès a partir dels públics habituals
La cultura com a procomú.
Factors clau del bon funcionament d’una comunitat d’interès.
El procés de formació i desenvolupament d’una comunitat d’interès.
Les funcions de l’equip de gestió del projecte.
T'hi pots inscriure a través del següent enllaç.